divendres, 10 de setembre del 2010

LA VACA CEGA

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot, mentres pasturen
l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i baixa el cap a l’aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
 
Joan Maragall, 1893


Estefania Peña, Sergi Sánchez

3 comentaris:

  1. ommbe! xurritos guapuus qe bunic el dibuuix :) jajajjaja

    Cris

    ResponElimina
  2. hahaha a que si?:$
    l'hem pujat al facebook de la peke fins i tot! ahaha y m'he etiquetat en el comentari, així també em surt :$ ahaha us estimem <3

    ResponElimina

Topobiografia d'Àngel Guimerà


Mostra Àngel Guimerà, un topos literari en un mapa més gran